Ordre: Diptera.

Subordre: Brachycera.

Característiques generals

En aquest grup hi trobem diverses famílies de dípters, amb el cos dividit en tres regions: cap, tòrax i abdomen. Les mosques posseeixen ulls composts per milers de facetes sensibles a la llum individualment que netegen constantment fregant les seves potes, i peces bucals adaptades per succionar, llepar o perforar. Solament tenen dues ales; les ales posteriors estan reduïdes a unes estructures anomenades halteris, que actuen com a òrgans estabilitzadors del desplaçament.

Tenen el cos cobert per nombroses sedes sensorials amb les quals poden assaborir, olorar i sentir. Les potes posseeixen uns coixinets adherents que els permeten caminar sobre superfícies llises com el vidre, fins i tot de cap per avall.

Les famílies més conegudes en l’àmbit del control de plagues són: Muscidae (mosca comuna), Calliphoridae (moscardes de la carn), Sarcophagidae(mosca del bestiar), Hippoboscidae (mosca equina), Drosophilidae (mosques del vinagre), etc.

On els podem trobar

Durant el dia són fàcils de trobar a prop de les seves fonts d´aliment i dels llocs de reproducció (al voltant de zones on s’hi acumuli brossa, abocadors, contenidors d´escombraries, aigües residuals, residus vegetals i altres residus orgànics en descomposició). Durant la nit solen descansar a les parts superiors de les parets, cablejat elèctric, o fins i tot a cel obert.

Com les controlem

Els aparells insectocutors es mostren molt eficaços en el control d´aquests insectes en espais tancats i de gran capacitat com, per exemple, les naus industrials, tot i que també poden utilitzar-se en locals dedicats a l’hostaleria, etc. Donat que n´hi ha de molts tipus, resulta senzill trobar el que millor s´adapti a cada cas, tant per motius d´estètica, com d´espai. Dintre dels insectocutors, els més recomanables són els que usen una trampa adhesiva per atrapar l´insecte sencer, a diferència dels de descàrrega elèctrica, que també maten l´insecte però corren el risc de trencar-lo en parts més petites podent caure a sobre d’una cadena de producció, per exemple. Un altre mètode per fer front a les mosques podria ser la utilització de dispensadors de piretrines i similars.

En espais oberts (jardins, terrasses, patis…) una altra manera seria la utilització de bosses atrapamosques, que contenen una substància ensucrada al seu interior fent que caiguin dins la bossa (plena d´aigua). Això resulta molt eficaç per tal de reduir el nombre de mosques que poden arribar a entrar en un local (seria una primera barrera).

Importància sanitària

Les mosques poden transmetre mecànicament la disenteria, diarrees, febre tifoidea, còlera, lepra, poliomielitis i cucs paràsits; també poden ser la causa de moltes infeccions cutànies. Finalment, poden dipositar els excrements sobre els aliments i els plats, contaminant el menjar (a casa nostra, a un restaurant…).